torna a la pàgina principal
  • Monestir Carmelites Descalces - Qui som
    • Història Monestir de Reus
    • Història Monestir de Sabadell
    • Història Monestir de Terrassa
  • Monestir Carmelites Descalces - La Nostra Jornada
  • Monestir Carmelites Descalces - Espiritualitat Carmelitana
  • Monestir Carmelites Descalces - enllaços Interessants
  • Monestir Carmelites Descalces - Pensaments
  • Monestir Carmelites Descalces - Audiovisuals
  • Monestir Carmelites Descalces - Notícies
  • Monestir Carmelites Descalces - Contacteu-nos
Qui Som
Qui Som
Monestir de Reus: els començaments

El Carmel de Reus fou una de les primeres fundacions de Carmelites Descalces a Catalunya després de les de Barcelona, Vic i Mataró. Els orígens del projecte es remunten vers l’any 1634, però l’erecció del monestir no es realitzà fins el 1660.

El 8 de setembre d’aquell any, quatre professes del monestir de Barcelona es traslladaren al monestir primitiu, ubicat als terrenys que ocupen avui el Teatre Fortuny i part de la Plaça del General Prim, anomenada en aquell temps Plaça de les Monges. Eren les germanes Caterina de la Concepció (de Vallmoll), Maria Teresa del Nen Jesús (de Reus), Caterina de l’Esperit Sant (de Barcelona) i Anna Maria de la Resurrecció (de El Milà).

Els anys següents foren de pau i d’esplendor, truncades només en diferents moments puntuals, quan la comunitat es veié obligada a dispersar-se i abandonar el recinte claustral: el 1808 a causa dels disturbis produïts per la Guerra del Francès, i el 1835 per l’exclaustració decretada per Mendizábal.

Fins llavors s’havia pogut conservar intacte l’edifici conventual, però la revolució del 1868 suposà el seu enderrocament junt amb el de l’església, ambdós centenaris. Les religioses s’hostatjaren al Carmel de Tarragona, on romangueren 7 anys.

El 1877, amb els diners de la venda dels antics solars, es compraren unes cases al carrer de l’Amargura, on s’aixecà una petita església. Tot això es dugué a terme gràcies al coratge de Maria de l’Esperit Sant (“la Prelada Quer”), el retrat de la qual ha romàs durant anys a la Galeria de Reusencs Il•lustres ubicada a la Casa de la Vila.

Història de la nostra Comunitat
Monestir de Reus

Durant la Guerra Civil, el monestir fou saquejat després que la comunitat l’abandonés precipitadament el 21 de juliol de 1936. Les religioses hi retornaren el febrer de 1939 i, de mica en mica, es va reprendre la vida de comunitat.

L’any 1960 se celebrà amb tota solemnitat el 3er centenari de la fundació del monestir i 7 anys més tard, a causa de l’estat gairebé ruïnós de l’habitatge, la comunitat es traslladà a un edifici construït de nova planta a les afores de la ciutat, concretament a la carretera d’Alcolea.

Després d’un llarg i seriós període de reflexió i discerniment, l’any 2002 la comunitat va donar un pas cabdal en la seva llarga i fecunda història: clausurar la presència de les Carmelites Descalces a Reus, optant per fusionar-se amb la comunitat de Terrassa. Aquesta decisió es dugué a terme el 29 de setembre del 2003.

Principal | Qui Som | La Nostra Jornada | Espiritualitat Carmelitana | Enllaços | Pensaments | Audiovisuals | Notícies | Contacteu-nos

Desarrollo por Roberto Tapia © 2000 - 2018